Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año IX
Vol. 8, Núm. 4: de septiembre a diciembre de 2014
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALAALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
Ni la Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) ni el Grupo de Investigación de Ingeniería Telemática Aplicada y Comunicaciones Avanzadas (GÍTACA) se hacen en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.

Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Anoia (català)

De Epistemowikia

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Anoia.

Comarca de l'Anoia
Castell de Sant Martí de Tous
Localització
Localització de l'Anoia dins el mapa de Catalunya
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Barcelona
* Àmbit o Regió Comarques centrals
Capital Igualada
Gentilici Anoienc, anoienca
Població 118.057 hab.
Densitat 136,3 hab/km²
Superfície 866,3 km²
Coordenades 41° 36′ 47″ N, 1° 36′ 21″ E
Municipis 33
Web www.anoia.cat
L'Anoia és una comarca de Catalunya que té a Igualada la seva capital.

L'Anoia és situada al sector central de Catalunya. A l'oest i al nord del territori (a la subcomarca anomenada Segarra Calafina, o la calma de Calaf) s'estenen els altiplans segarrencs, que juntament amb la Conca d'Òdena formen part de l'extrem oriental de la Depressió Central Catalana. Aquesta unitat entra en contacte amb els relleus de la Serralada Prelitoral (des de la muntanya de Monbtserrat, a l'est, fins a la serra de la Llacuna i la plana d'Ancosa, al sud-oest), els quals donen pas a la depressió penedenca, al sud-est de la comarca.

L'Anoia té 33 municipis des del 1990, any en que se segregà el municipi de la Molsosa, de 26.72 km² i amb una població de 135 habitants (1968), de l'Anoia per incorporar-se al Solsonès.[1]

Tabla de contenidos

El clima

El clima és de transició, entre el típic mediterrani i el més cru i irregular de la Depressió Central, amb influències continentals. La pluviositat és de 450 mm/any, inferior a la del Penedès, però superior a la de la Segarra, amb illes pluviomètriques d'altitud com Montserrat, que aconsegueix els 700 mm/any a un extrem, i Calaf, que arriba als 600 mm/any a l'altre. La temperatura mitjana a Igualada és de 14°C, amb màximes mitjanes entorn dels 31°C i mínimes mitjanes que a penes s'acosten a 0°C.

A l'altiplà de Calaf la mitjana és de 9,8°C, amb freqüents glaçades, que arriben a setanta dies/any, i predomini de boires.[2]

Història recent

Amb l'establiment, el 1716, de la divisió borbònica en corregiments, la vegueria de Vilafranca i la sotsvegueria d'Igualada integraren el nou corregiment de Vilafranca del Penedès, amb una alcaldia major a cada lloc; el corregiment de Cervera comprengué les antigues vegueries d'Agramunt i de Cervera i la sotsvegueria dels Prats de Rei,
Detall del quadre de Ramon Marti i Alsina, titulat El sometent del Bruc.
Detall del quadre de Ramon Marti i Alsina, titulat El sometent del Bruc.
amb alcaldes majors a les dues primeres poblacions, però no als Prats, que restà adscrita a l'alcaldia major de Cervera. Les divisions territorials de l'època napoleònica respectaren, fonamentalment, aquesta divisió de la comarca entre el sector més segarrenc, a l'oest de Jorba, i a la resta de la comarca, més lligada a Barcelona. En canvi, en les divisions provincials del 1822 i del 1833, aquesta encara vigent, la totalitat d'Anoia (excepte Bellprat en la del 1822) formà part de la província de Barcelona; el partit judicial d'Igualada, tal com quedà després de les segregacions de Monistrol de Montserrat, d'Esparreguera i de l'alta vall del riu de Bitlles, serví de base a la limitació de la comarca d'Anoia decretada pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1936, amb la inclusió, tanmateix, del municipi de la Molsosa, el qual, l'any 1990 fou incorporat al Solsonès.[3]

Les comunicacions

L'estació de RENFE de Calaf
L'estació de RENFE de Calaf

Malgrat l'existència de dues línies de ferrocarrils (RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat) han calgut diverses actuacions a la xarxa viària per a millorar les comunicacions, entre les quals cal destacar la transformació de la A-2 en l'autovia Barcelona-Lleida. De les obres més importants d'aquesta transformació destaca la construcció d'un segon túnel al Bruc. Travessa la comarca d'est a oest pel sector de Calaf l'anomenat Eix Transversal (C-25) entre Girona i Lleida. La C-15 parteix de l'antic traçat de la N-II a l'est d'Igualada, vers Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. També s'ha millorat considerablement la C-1412 que surt de la A-2 en direcció Calaf i Ponts.

Els serveis

Ajuntament d'Igualada, a la plaça del qual es fa el mercat setmanal
Ajuntament d'Igualada, a la plaça del qual es fa el mercat setmanal

El principal centre comercial de la comarca és Igualada, seguit a distància per Calaf i Capellades. Cal notar la influència que tenen sobre els municipis fronterers de l'Anoia alguns mercats d'altres comarques properes.

Pel que fa a les activitats firals, darrerament un bon nombre de fires s'han sumat a les ja tradicionals. Per la seva especialització industrial, cal destacar Maqpaper, de caracter biannual[4] a Igualada. Altres fires temàtiques són l'Aerosport, a les instal·lacions de l'aeròdrom d'Igualada-Òdena,[5] i la Setmana de l'Esport i la Joventut,[6] a Òdena, i Firaverd a Carme.[7]

De caràter multisectorial és la Fira Mostra del Sant Crist de Piera,[8] i dedicades als productes artesanals o a les antiguitats són, entre d'altres, la Fira de Sant Hilari, a Vilanova del Camí,
Casa Padró-Serrals, seu del Consell Comarcal de l'Anoia
Casa Padró-Serrals, seu del Consell Comarcal de l'Anoia
[9], i la Fira d'Antiguitats d'Igualada, de caràcter mensual.[10] A Òdena té lloc la Fira de Sant Sebastià, a finals de gener.[11]

D'altra banda a la localitat del Pujalt se celebra cada any, al mes de maig, l'anomenat Concert del Pastor.[12] A la mateixa població són nombroses les activitats que tenen lloc al voltant del seu Observatori.[13]

En el sector turístic cal esmentar l'impuls, des de mitjan dècada dels noranta, del turisme rural, especialment als municipis situats al nord de l'Anoia, sector que ha estat promocionat comercialment com l'Alta Anoia i que concentra la major part de les 15 cases de pagès que hi havia a la comarca l'any 2002, amb 100 places de representen el 10,8% de la marca turística de la Catalunya Central.

En general, però, la infraestructura turística té un desenvolupament pobre. El 2002 hi havia 17 establiments hotelers, amb 681 places (7,8% de la marca turística de la Catalunya Central).

La cultura

Museu de la Pell a Igualada
Museu de la Pell a Igualada

A Igualada s'hi troba l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial,[14] l'Escola d'Aboberia i un punt de suport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Pel que fa a la xarxa de biblioteques, cal destacar la creació de la Biblioteca Central a Igualada.[15] D'altra banda la mateixa ciutat acull l'actual seu de l'Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia.[16]

Al patrimoni museístic de l'Anoia constava, el 2002,
A Capellades, Motllures naturals de travertí d'elements de fusta que daten del Paleolític mitjà
A Capellades, Motllures naturals de travertí d'elements de fusta que daten del Paleolític mitjà
de tres museus i quatre col·leccions, entre els quals cal esmentar el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia,[17] i el Museu Molí Paperer de Capellades,[18] que foren remodelats i reberen un gran impuls a partir dels anys noranta.

Entre els punts culturals més visitats cal esmentar el Parc Prehistòric de Capellades,[19][20] a la cinglera del Capelló, que inclou el jaciment de l'Abric Romaní, considerat un dels més importants del paleolític europeu.

Demografia


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
89.876 92.263 95.103 98.581 101.748 105.376 109.198 111.655 114.810 117.114 118.057
idescat. Base de dades de municipis i comarques[21]

Galeria d'imatges

Referències

  1. Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm I, p. 88-93 ISBN: 84-412-1412-3
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 2, p. 401-404 enciclopèdia.cat
  3. enciclopèdia.cat L'Anoia
  4. Maqpaper
  5. Festival d'Aeronàutica Aerosport a Òdena
  6. Setmana de l'Esport i la Joventut
  7. Firaverd de Carme, la Fira de la Floristeria i la Jardineria
  8. Fira del Sant Crist de Piera
  9. Fira de Sant Hilari, a Vilanova del Camí
  10. Mercat mensual d’antiguitats, col·leccionisme, art i artesania
  11. Fira de Sant Sebastià
  12. Concert del Pastor
  13. Guia d'activitats del Pujalt
  14. Escola Universitaria d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada
  15. Biblioteca Central d'Igualada
  16. Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia
  17. Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia
  18. Museu Molí Paperer de Capellades
  19. Parc Prehistòric de l’Abric Romaní de Capellades
  20. Parc Prehistòric de Capellades
  21. idescat. Base de dades de municipis i comarques


Municipis de l'Anoia

Argençola · Bellprat · El Bruc · Cabrera d'Anoia · Calaf · Calonge de Segarra · Capellades · Carme · Castellfollit de Riubregós · Castellolí · Copons · Els Hostalets de Pierola · Igualada · Jorba · La Llacuna · Masquefa · Montmaneu · Òdena · Orpí · Piera · La Pobla de Claramunt · Els Prats de Rei · Pujalt · Rubió · Sant Martí Sesgueioles · Sant Martí de Tous ·
Sant Pere Sallavinera · Santa Margarida de Montbui · Santa Maria de Miralles ·
La Torre de Claramunt · Vallbona d'Anoia · Veciana · Vilanova del Camí

Comarques de Catalunya
Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència





Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:



Herramientas personales