Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año IX
Vol. 8, Núm. 4: de septiembre a diciembre de 2014
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALAALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
Ni la Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) ni el Grupo de Investigación de Ingeniería Telemática Aplicada y Comunicaciones Avanzadas (GÍTACA) se hacen en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.

Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Bages (català)

De Epistemowikia

L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat.
Pots posar-te en contacte amb ell a la seva pàgina de discussió
També pots demanar a un bibliotecari la creació d'una nova versió de l'article en què puguis editar

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Bages.

Comarca del Bages
La serralada de Montserrat vista desde Manresa
Localització
Localització del Bages dins el mapa de Catalunya
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Barcelona
* Àmbit o Regió Comarques centrals
Capital Manresa
Gentilici Bagenc, bagenca
Població 185.117 hab.
Densitat 142,5 hab/km²
Superfície 1.299,1 km²
Coordenades 41° 46′ 44″ N, 1° 51′ 40″ E
Municipis 35
Web ccbages.cat
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya essent Manresa la seva capital. Situada al sector oriental de la Depressió Central Catalana, és encerclecada per diversos massissos i serralades d'altitud mitjana a cavall de les comarques limítrofes, entre les quals en destaca el massís de Montserrat.

El Llobregat recorre el territori de nord a sud, l'altre gran eix hidrològic és el Cardener, afluent del Llobregat per la dreta.

La comarca encabeix 35 municipis, i inclou una part de la comarca natural del Moianès i una part de la del Lluçanès, així com un municipi de l'Alta Segarra, o Segarra calafina. No s'ha de confondre amb el municipi de Bages de Rosselló.

Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsonès.[1]

Tabla de contenidos

Història

Hi ha indicis de poblament del paleolític mitjà. El neolític inicial, amb ceràmica impresa, ha estat trobat a les coves de Montserrat. Però les primeres bases del poblament continuat són representades, ja dins el tercer mil·lenni aC, pels grups neolítics dels sepulcres de fossa: Manresa, Aguilar de Segarra, etc. A l'època preromana sembla que formà part del territori dels lacetans.

El Parc de l'Agulla de Manresa.
El Parc de l'Agulla de Manresa.

L'any 798 el rei franc Lluís el Piadós encarregà al comte Borrell d'ocupar i de guardar Osona i Bages. De fet, però, aquests territoris restaren despoblats fins que, amb l'adjudicació, el 878, dels comtats de Girona-Besalú i de Barcelona a Guifré el Pilós, comte de Cerdanya i d'Urgell, aquest ocupà i repoblà el Ripollès, el Lluçanès, el baix Berguedà, el Moianès, la plana de Vic i el pla de Bages, fins a Montserrat i Solsona.

El límit occidental del corregiment de Manresa (creat el 1716 amb el territori de l'antiga vegueria) esdevingué la línia de demarcació entre les províncies de Barcelona i de Lleida de la divisió administrativa del 1833. Així fou adoptat com a demarcació de la comarca del Bages pel decret de divisió del Principat del 1936, amb la inclusió, però, de Cardona, que pertanyia al partit judicial de Berga.[2]

Demografia


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
153.776 155.118 157.870 161.561 165.123 169.114 173.236 176.846 181.346 184.642 185.117
idescat. Base de dades de municipis i comarques[3]


Economia

L'automotor El Cavall Bernat del tren cremallera a l'estació de Montserrat.
L'automotor El Cavall Bernat del tren cremallera a l'estació de Montserrat.

Actualment el sector secundari és el de més pes econòmic al Bages, malgrat que fou molt afectat per la crisi dels anys setanta i del principi dels vuitanta, que colpí sobretot el tèxtil. Posteriorment, el sector secundari bagenc ha experimentat una vacil·lant recuperació; hom intentà diversificar-se i es construïren polígons industrials (Manresa, Artés, Moià, Monistrol de Montserrat, Santpedor, etc).

Als anys noranta, el sector del metall prengué el relleu al tèxtil com a sector capdavanter a la comarca. La mineria havia estat molt important, però des dels anys vuitanta té un futur molt compromès. Lligada a l'extracció de sals potàssiques, fou molt de temps un mitjà de vida fonamental per a Cardona, Súria, Sallent i Balsareny. El tancament de les mines de Cardona (1990) i el futur incert de les explotacions restants fan perillar greument aquesta activitat. El turisme té una gran importància a la muntanya de Montserrat i a les mines de Cardona, habilitades com a museu, i el turisme rural ha tingut un discret creixement des dels anys vuitanta (27 residències casa de pagès el 2001).

Les comunicacions han esdevingut un factor molt important per a la reactivació econòmica de la comarca, molt millorades amb la inauguració del tram d'autopista Terrassa-Manresa, l'obertura del túnel del Cadí (1984), l'Eix Transversal (1990-97) i l'Eix del Llobregat (Autovia C-16).[4]

Referències

  1. Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm I, p. 106-111, ISBN: 84-412-1412-3
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 3, p. 479-482 enciclopèdia.cat
  3. idescat. Base de dades de municipis i comarques
  4. enciclopèdia.cat Bages


Municipis del Bages

Aguilar de Segarra · Artés · Avinyó · Balsareny · Calders · Callús · Cardona ·
Castellbell i el Vilar · Castellfollit del Boix · Castellgalí · Castellnou de Bages · L'Estany · Fonollosa · Gaià · Manresa · Marganell · Moià · Monistrol de Calders ·
Monistrol de Montserrat · Mura · Navarcles · Navàs · El Pont de Vilomara i Rocafort · Rajadell · Sallent · Sant Feliu Sasserra · Sant Fruitós de Bages · Sant Joan de Vilatorrada · Sant Mateu de Bages · Sant Salvador de Guardiola · Sant Vicenç de Castellet ·
Santa Maria d'Oló · Santpedor · Súria · Talamanca

Comarques de Catalunya
Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència





Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:



Herramientas personales