Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año IX
Vol. 8, Núm. 3: de julio a agosto de 2014
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALAALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
Ni la Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) ni el Grupo de Investigación de Ingeniería Telemática Aplicada y Comunicaciones Avanzadas (GÍTACA) se hacen en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.

Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Vilafranca del Penedès

De Epistemowikia

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Villafranca del Penedés.

Municipi de Vilafranca del Penedès
Monument als Castellers a Vilafranca del Penedès
Localització
Vilafranca del Penedès situat dins el mapa de l'Alt Penedès
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Barcelona
* Àmbit o Regió Penedès
Comarca Alt Penedès
Gentilici Vilafranquí, vilafranquina
Població (2010) 38.218 hab.
Densitat 1.944,9 hab/km²
Superfície 19,6 km²
Altitud 49 msnm
Coordenades 41° 20′ 50″ N, 1° 42′ 5″ E
Còdi postal 08720
Festa Major Per Sant Fèlix, el 30 d'agost
Web www.vilafranca.cat
Vilafranca del Penedès és un municipi, capital de la comarca de l'Alt Penedès i del partit judicial de Vilafranca del Penedès.

El municipi de Vilafranca del Penedès ocupa la part central de la plana que forma la depressió del Penedès. La seva preeminència com a cap comarcal és indiscutible: punt estratègic de les comunicacions de la comarca, en concentra més d'un terç de la població, l'oferta mercantil, comercial i financera i els equipaments de lleure, sanitaris i d'ensenyament. L'activitat industrial, en canvi, està més repartida, i Vilafranca la comparteix amb els municipis de Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Santa Margarida i els Monjos.

El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, les Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola.[1]

Tabla de contenidos

Topònim

El topònim fa referència a les franqueses establertes a Olèrdola o el Penedès al segle XI, i la formació de la vila es relaciona amb el fracàs de la restauració d'Olèrdola després de la invasió almoràvit del 1108.

El comerç

El sector terciari va augmentar notablement entre el 1970 i el 2000. L'activitat comercial és palesa en tots els rams: exportadors, majoristes i detallistes. L'estructura comercial interna és força tradicional, amb predomini dels establiments petits, localitzats al centre de la ciutat. Destaquen els dedicats a l'alimentació, però també són importants el metall i el tèxtil. L'àrea d'influència del mercat de Vilafranca s'estén per gairebé tota la comarca —a excepció de Gelida, que té tendència a anar al Baix Llobregat— i, fins i tot, a zones del Garraf, el Baix Penedès i l'Anoia, però la facilitat de comunicacions amb Barcelona hi condueix un important flux comercial.

El clima

Vilafranca, per la seva situació, gaudeix d'un clima suau, en el qual es fan sentir les influències de la Mediterrània combinades amb una certa continentalitat, manifesta en les temperatures hivernals. La temperatura mitjana anual és superior als 14°C, la del gener ultrapassa els 7°C i la del juliol gairebé arriba als 23°C. Les pluges són bastant ben repartides al llarg de l'any, excepte als mesos de febrer i juliol, que tenen totals reduïts tal com és propi dels climes de la façana mediterrània.

Dades obtingudes la l'estació meteorològica de Vilafranca del Penedès en el període 1968-2008.

Paràmetres gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Temperatures mitjanes, ºС 7,1 8,6 12,1 14,8 18,0 23,8 25,8 25,4 22,5 16,9 11,5 8,8 16,2
Pluja, mm 48,0 29,4 35,3 43,4 51,0 43,4 17,9 50,1 73,5 79,8 55,4 46,2 573,4

Les restes arqueològiques

Església-Basilica de Santa Maria, a Vilafranca del Penedès
Església-Basilica de Santa Maria, a Vilafranca del Penedès

Les terres de Vilafranca ja eren poblades pels agricultors de l'època neolítica, com mostren els sepulcres de fossa trobats als terrenys de la factoria Cinzano, al Pont Vell, a la vinya d'en Sabany i prop de Santa Maria dels Horts. També s'hi han trobat vestigis de l'època ibèrica (sitges i terrissa) i de la civilització romana: unes columnes estriades aparegudes a la basílica de Santa Maria, una columna i un capitell trobats en una casa de la plaça de l'Estació i una làpida romana del segle II. El 1970, a la capella de Sant Pelegrí, foren descobertes diverses sitges i enterraments, de teules i d'àmfores, del segle V.

Altres indrets del terme

Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Ajuntament de Vilafranca del Penedès

El veïnat del Bordellet, al nord-est de la vila de Vilafranca, recorda un antic prostíbul que ja existia en època medieval, vora el límit amb Sant Cugat Sesgarrigues, entre la via del tren i el camí vell de Sant Sebastià dels Gorgs. El 2007 tenia 14 h empadronats.

El Carrer d'en Perepau, barri a la partió dels termes d'Olèrdola i Vilafranca, forma part de la caseria de Sant Pere Molanta. En aquest barri, que tenia 87 h el 2005, hi ha la casa pairal del filòleg, filòsof i escriptor Manuel Milà i Fontanals (1818-1884), coneguda per Cal Milà de Ferran.

El veïnat de la Serreta és de cases escampades, la major part de les quals pertanyen al terme municipal d'Olèrdola.

El veïnat del Molí d'en Rovira sorgí al voltant d'aquest molí, a la riera del mateix nom, formada pel torrent de l'Adoberia, que voreja la vila per llevant, i el de Santa Maria dels Horts, o riera de na Melió. L'any 2005 tenia 166 h empadronats.

El monestir residència de la Mare de Déu del Pilar és situat a l'antic Molí d'en Rovira, al s. de la vila, a mà esquerra de la carretera de Vilafranca a Vilanova i la Geltrú. S'erigí vora la casa nadiua de Maria Ràfols i Bruna (1781-1853), monja hospitalera que es destacà durant la guerra del Francès a Saragossa.

Les Salines, amb 85 h el 2005, és un barri situat a la partió dels termes de Vilafranca del Penedès i Santa Margarida i els Monjos, del qual depèn pel que fa als serveis.

Plaça de la Vila
Plaça de la Vila

L'església de Santa Maria dels Horts és a llevant de la vila, de la qual dista uns 2 km. És un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular i una absidiola afegida a la façana de migdia. A la de ponent hi ha la porta, adovellada i amb les impostes treballades. Té un campanar d'espadanya de dos ulls, escapçat.

El santuari de Sant Pau, al puig de Sant Pau (302 m), és excavat a la pedra, i a prop hi hagué un santuari primitiu. L'actual va ser beneït el 1910. A prop hi ha la font de Sant Pau.[2]

La cultura

Un 5 de 9 amb folre, a càrrec dels Castellers de Vilafranca
Un 5 de 9 amb folre, a càrrec dels Castellers de Vilafranca

Entre les diverses entitats culturals de Vilafranca cal destacar l'Institut d'Estudis Penedesencs,[3] fundat el 1977, que agrupa estudiosos en qüestions relatives a les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.

Altres entitats culturals i d'esbarjo són el Casino Unió Comercial,[4] el Cine-Club Vilafranca,[5] l'Òmnium Cultural,[6] l'Ateneu Popular Municipal, el Casal d'Amics del Vi i de la Bona Taula,[7] i l'Agrupació Filatèlica.

La ciutat destaca, a més, com a vila castellera, amb la presència de tres colles: els Falcons de Vilafranca,[8] creada el 1959, els Castellers de Vilafranca,[9] en actiu des del 1948, i els Xicots de Vilafranca,[10] fundada el 1982

També cal esmentar diverses agrupacions musicals, com ara la Societat Coral del Penedès, l'Agrupació Polifònica[11] i les Joventuts Musicals.[12]

La vila disposa de diverses sales de teatre: el Teatre Municipal de Can Bolet,[13] l'edifici del qual data del 1903, l'auditori del Museu de Vilafranca, la sala d'actes del Fòrum Baltà, el teatre de la societat La Principal[14] (1904), i diverses sales d'actes de les diverses entitats de la vila.

El Museu de Vilafranca del Penedès-Museu del Vi,
El Ball de Gitanes de Vilafranca del Penedès
El Ball de Gitanes de Vilafranca del Penedès
[15] fundat el 1945, que aplega el Museu del Vi, l'Arqueològic, el de Geologia i una col·lecció ornitològica.

Vilafranca té la Biblioteca Popular Torras i Bages, instal·lada el 1934 al casal Gomà, la Biblioteca del Centre de Recursos Pedagògics de l'Alt Penedès (1984) i la Biblioteca Institut d'Estudis Penedesencs (1977).

També gaudeix de dos arxius: l'Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (1983),[16], i el Bibliogràfic Pere Regull, especialitzat en la història local i comarcal.[17]

Demografia


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
30.024 30.807 31.939 33.381 34.409 35.864 36.687 36.656 37.364 38.425 38.218
idescat. Base de dades de municipis i comarques[18]

Vegeu també

Vilafranquíns il·lustres

Josep Soler i Sardà
Josep Soler i Sardà
  • Manuel Milà i Fontanals (1818, Vilafranca del Penedès - 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català. Se'l considera un dels impulsors de la Renaixença, gràcies als seus esforços en la restauració dels Jocs Florals, i en el camp de l'ortografia.
  • Pere Grases i González (Vilafranca del Penedès 1909 - Caracas 2004) fou un escriptor i filòsof català.
  • Gloria Lasso, nascuda Rosa Maria Coscolín Figueras (Vilafranca del Penedès, 1922 - Cuernavaca, Mèxic, 2005), cantant catalana de música lleugera que als anys cinquanta es féu famosa a França, recordada especialment per la cançó Luna de miel.
  • Marçal Sintes, (Vilafranca del Penedès, 1967) Periodista. Actualment dirigeix el Departament de Periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Ramón Llull).
  • Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès 1935) és un dels compositors i assagistes catalans més destacats.
  • Núria Cabanillas, gimnasta, nascuda a Vilafranca del Penedès el 9 d'agost de 1980. Medalla d'or en els Jocs Olímpics d'Atlanta en la competició de gimnàstica rítmica per conjunts i tricampiona del món.

Referències

Llicència





Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:



Herramientas personales